NO PUC VENIR A ENTRENAR, HE D’ESTUDIAR!

Quin entrenador no ha sentit alguna vegada…
El Dimarts no puc venir que tinc un examen!; aquesta setmana no puc venir que haig d’estudiar!; el meu fill no vindrà el Dimecres perquè no li dóna temps, ha d’estudiar! Entre d’ altres expressions…
Jo si l’he sentit! i com a entrenador em pregunto:

Què li dic jo ara?, Com gestiono això?, És que els altres no estudien?
He entrenat diversos anys un equip juvenil, possiblement la categoria més conflictiva, ja que el batxillerat suposa una etapa important en els estudis de qualsevol estudiant d’aquesta edat, no només perquè cal aprovar-ho per seguir l’escolarització sinó per que cal treure la millor nota de tall per assegurar l’accés universitari.
Us posaré en situació:
En acabar el partit del Dissabte (normalment sobre les 7 de la tarda), alguna conversa va ser així:

 

– JUGADOR: “El Dimarts no puc venir que tinc un examen el Dimecres!”
– ENTRENADOR: Aquesta tarda, demà durant tot el dia o el Dilluns que vas a fer?
– JUGADOR: Ara hem quedat per sortir a sopar, demà descansaré tot el dia, si em dóna temps… bueno és que no puc venir, que així estudi i ho preparo millor!
– ENTRENADOR: Llavors el Dimarts estudiaràs tota la tarda? Per què no ho has preparat tot abans? Per què no avances treball i véns a entrenar?. Et vindrà bé per despejarte!

– JUGADOR: És que no em dóna temps, i no he pogut fer-ho abans, així estudio tota la tarda.
– ENTRENADOR: Val no et preocupis, però treu nota! Però cal organitzar-se millor! És important!
Ara bé…Penseu que nois amb aquest perfil eren els millors acadèmicament? Si, em refereixo a aquells que creuen que dedicant-li tot el dia a l’estudi abans d’un examen, el fara OBTENIR  MILLORS RESULTATS, ….
Precisament eren els que sempre estaven “apagant incendis”, els que estudiaven al dia, els que més sortien, els que més desordre portaven en el dia a dia…
No obstant això, hi havia un altre tipus de perfil, nois que no baixaven del 9 de mitjana, eren els que més entrenaven, ho feien amb el seu equip i si podien es quedaven amb el de la categoria superior, els que més motivats estaven ja que complien amb escreix el seu compromís esportiu, més a més l’acadèmic i familiar, els que donaven el 100% en tot el que feien, els que tenien clar on volien arribar i com, també l’esforç que suposava ser qui volien ser, s’organitzaven les tasques minuciosament.

Us posaré l’exemple d’un xaval, era un espectacle (el que era un espectacle? El seu joc?) un exemple a seguir, ja que el seu objectiu, més que clar, era ser metge, i jugar a l’handbol. Les seves dues passions! Per les quals cada dia mereixia tot l’esforç que requeria complir el compromís, sobretot amb si mateix, i com no, amb els companys. De fet, actualment, a dia d’avui, està estudiant Medicina i jugant a gran nivell. Però…Que et dóna l’oportunitat d’aconseguir-ho, d’afrontar-ho? De ser capaç de compaginar-ho? De seguir i tenir-ho clar, tot i les càrregues d’horàries dedicades al que un vol i desitja?
Només l’auto disciplina que requereix complir un horari i un pla.

 

 

“LA VERITABLE LLIBERTAT ENS LA DÓNA L’AUTO-DISCIPLINA”

Tots pensem que la llibertat és fer el que ens vingui en gana, però les persones que semblen més lliures són les més disciplinades, enfocades i autodirigides. Per a molts xavals la llibertat és ficar-se al llit a l’hora que els vingui de gust, dormir tot el matí, fer el que els hi sembla al moment… Això no és dolent, tots hem estat joves i mentre que no se sobrepassin uns límits, límits que tothom necessita; ja que sinó poden portar al caos, al conflicte a la frustració. La indisciplina causa dolor i apatia, el no saber on estic i on vull anar no és sa.

 

Per tant, o els ensenyem a autodisciplinar-se o seran disciplinats per uns altres. Em refereixo a la seva vida fora de l’esport per descomptat. Per això, és tan important complir amb els teus compromisos i establir un ordre, és un aprenentatge per a la vida. Que els nostres xavals aprenguin a estructurar les seves vides al voltant d’objectius ecològics i beneficiosos per a ells, els permetrà manejar les seves vides i adquirir la llibertat per triar el seu camí. La indisciplina els allunyarà d’ell per infinitat de petites decisions descurades i improvisades. L’esport és un premi, alguna cosa que els agrada, però també és un aprenentatge del que és el fracàs i l’èxit: el treball dur, la perseverança, la companyonia, el compromís i una altra innombrable llista de valors que t’aporta.

Us poso un cas pràctic d’un cadet de primer any (13 anys), la seva passió és l’handbol, vol entrenar amb juvenils… Quin trastorn suposa per a ell?:

Ha d’avançar treball els dies que no entrena, seguir descansant el que necessita per regenerar cos i ment. En definitiva, posar més carn en l’assador! Per què?, us preguntareu:
Ha de mantenir les notes com a mínim, esforçar-se des de primera hora del matí per atendre al màxim en classe i ser participatiu.  Ser conscient d’aprofitar el temps al màxim, per així, tot l’estudi i treballs posteriors resultin més senzills. Si fa això i s’organitza l’estudi de manera adequada i profitosa, no caldrà de suport extra fora de d’institut (acadèmies), amb la qual cosa suposarà no anar tan atabalat i anar més esplaiat.
D’on treu el temps? És impossible? Els impossibles no són contemplats. A continuació us exposo/us mostro el seu Planning setmanal…
LUNES-page-001

 

Complir-ho necessita de motivació i autodisciplina, i de molt esforç, per llevar-se d’altres distraccions que no li aporten gens. El seu cercle social d’amics, els té en el seu entorn i utilitza el temps en el que li apassiona “l’handbol” i en el que és important aquí i ara, alló en el que cal centrar-se amb els 5 sentits “estudis, descans, alimentació”. Tot i així, hi  queden molts buits lliures, veritat?. El fet d’organitzar-te permet minimitzar que els lladres del temps t’ho robin; no ocupar el teu temps amb coses que no t’aporten gens, fer-les realment si et vénen de gust i així no entorpiran el teu camí, saps a on vas i com vols anar.

 

 

¿Com gestiono eficaçment el meu temps?  

1.¡HI HA QUE VOLER FER-HO!

Voler realment canviar els hàbits improductius per adoptar altres mes beneficiós i encaminats cap al que realment vols.

2.SABER ELS BENEFICIS QUE t’aportarà EL CANVI per tenir una forta motivació.

3.Planificar I PASSAR A L’ACCIÓ, crear un pla estratègic, per repartir les teves tasques i hores disponibles, sabent clarament el que vols i el que necessites pagar per aconseguir-ho, prioritzant les tasques que et enfoquin als teus objectius .

Per què hem de planificar?

-Descàrrega La memòria.

-Té un efecte psicològic motivador.

-Facilita l’orientació cap als objectius.

-Evita la distracció.

-No s’oblida el que pugui quedar per solucionar.

-Serveix de control del temps perdut.

-Ajuda a dir No.

LA GESTIÓ DEL TEMPS es pot resumir EN AQUEST DECÀLEG:

1.Planificar per avançat.

2.Programa activitats de lleure.

3.Promete menys i compleix més.

4.Divideix els treballs grans en tasques manejables.

5.Fes un seguiment dels teus progressos.

6.Estableix paràmetres per dir “No”.

7.Fes i segueix una llista de prioritats.

8.Agrupa tasques segons les capacitats requerides.

9.Mantingues  els ulls oberts per trobar dreceres.

10.Fes les coses d´una en una.

Traduit amb la colaboracio de Anna Fernández Sánchez  @annandparaxis

Educadora i mestra d’Educació infantil, estudiant de psicopedagia i nedadora d’aigües obertes, membre de Sport And Life Coaching.

A %d blogueros les gusta esto: